Com funciona la vacuna d’ARNm contra la COVID19? I perquè si s’aprova li recomanaré als meus avis.
Hi ha moltes incògnites, però la seguretat no serà una d'elles
Per començar, alguns fets:
L’ARNm de la vacuna no se’t pot inserir al teu ADN. Per tant, no, no et modificarà genèticament ni és cap “teràpia gènica”.
S’ha pogut fer tant ràpid perquè precisament és una nova tecnologia que estalvia molt en la part de manufactura. Pot ser equivalent a fer “software” mentre que fins ara hem estat fent “hardware” per fer vacunes.
Ja se l’han pres 73.000 persones i no hi han hagut efectes adversos més enllà de fatiga, febre i dolors musculars. (43.000 de Pfizer-BioNTech i 30.000 de Moderna)
Aquestes persones eren de diverses races, ètnies, edats, i algunes que patien malalties cròniques pel que s’ha pogut veure que la seva eficàcia no canvia significativament d’un grup a un altre.
Primer, una breu introducció sobre vacunes:
Una vacuna entrena el nostre sistema immunitari per reconèixer alguna proteïna específica d’un virus, anomenada antigen. El SARS-CoV-2 és de la família dels coronavirus, anomenats així per la forma de les espigues (mostrades en vermell a la imatge) que prenen forma de “corona”. A més de les espigues, tenen un envoltori i una membrana que conté la seva informació genètica, que és la “recepta” o les “instruccions” per construir-se a si mateix (com si fos un paquet de l’IKEA: té les instruccions però falta montar-lo).
El problema és que els virus no poden fer els seus propis components, a diferència de les nostres cèl·lules o les dels bacteris.
El que fan per reproduir-se és introduir dins de les nostres cèl·lules (en el cas de la COVID, en les cèl·lules dels pulmons i d’altres teixits) el seu ARNm mitjançant aquestes proteïnes vermelles en forma d’espiga (en anglès, les “spike proteins”). Un cop dins, segresten la nostra maquinària per produir els seus components fent milers de còpies, que al seu torn infecten altres cèl·lules.
El que fan les vacunes d’ARNm és introduir-nos només un petit fragment de l’ARN del virus. Un fragment que ha estat seleccionat perquè és la recepta per fer la proteïna d’espiga que utilitza el virus per infectar-nos. D’aquesta manera, entrenem el sistema immunitari a reconèixer-la de forma que si mai entra de debò, el puguem atacar molt ràpid, prevenint la infecció.
Com he dit a la introducció, aquestes vacunes de ARNm no se’t poden introduir al teu propi material genètic (NO són cap teràpia gènica) perquè els humans no tenim transcriptasa inversa (la màquina que permet passar d’ARN a ADN) per tant, no cal patir per aquest tema.
Si encara no esteu convençuts, penseu: qualsevol virus (i la majoria dels virus són d’ARN) ens injecta el seu ARN quan ens infecta. Quan agafem un encostipat, el metge ens diu que el nostre ADN s’haurà modificat i que en patirem les conseqüències? Oi que no? Doncs això és perquè NO passa. Ara estem fent essencialment el mateix que fa el virus, però de forma controlada: només injectem una petita part del seu ARNm, el que codifica per la proteïna en forma d’espiga.
Les noves tecnologies simplifiquen la producció de vacunes
El principal avantatge d’aquesta tecnologia és que estalviem una gran quantitat de temps i recursos en sintetitzar la vacuna (i no en avaluar la seva seguretat). Penseu que per fer vacunes normalment s’utilitzen virus “morts” o bé proteïnes pures sintetizades al laboratori.
Ara no cal fer tot el procés de síntesi biològic, sinó que tenim una síntesi molt més simplificada (sintetitzar cadenes d’ARN és essencialment un problema químic que es coneix bé). A més, té l’avantatge que són més segures perquè no hi ha el risc que el virus no s’hagi atenuat correctament i que pugui causar la malaltia de debò (cosa que en el passat ha succeït).
La idea d’utilitzar l’ARNm com a vacuna no és nou. Fa gairebé dues dècades que es va demostrar que injectar ARNm provocava que produíssim les proteïnes de les instruccions.
El problema ha estat que l’ARNm és molt poc estable (es degrada fàcilment a temperatura ambient, d’aquí que requereixin molt fred) i que el nostre sistema immunitari el degrada abans de que pugui fer efecte.
Fins que no hem disposat de nanopartícules lipídiques, així com certes modificacions químiques per estabilitzar l’ARNm, no s’ha pogut portar a terme una vacuna així. Al final, necessitem que l’ARNm arribi a l’interior de les nostres cèl·lules musculars (com ho fa el virus mitjançant la seva proteïna en forma d’espiga), per poder produir l’antigen que després generarà la resposta immunitària.
Hi ha moltes incògnites encara per resoldre, però aquestes tenen més a veure amb la durada de la immunitat que no pas amb si la gent patirà efectes secundaris incapacitants a llarg termini.
Què sabem dels resultats a dia d’avui (30/11/2020)?
En l’estudi de Pfizer: De 170 casos de COVID19 confirmats, 162 pertanyen al grup placebo i només 8 al grup de la vacuna. Això són molt bones notícies: vol dir que la probabilitat que la vacuna impedeixi una infecció per COVID és molt elevada. Encara millors: d’11 pacients amb COVID greu, només 1 era del grup dels vacunats. Això implica que probablement, no només protegeixi d’infecció sinó també de patir la malaltia de forma greu.
En l’estudi de Moderna: De 196 casos confirmats, 185 eren del grup placebo mentre que 11 havien rebut la vacuna de debò. Això també implica que amb una molt elevada probabilitat la vacuna està conferint immunitat a aquells qui la reben.
Encara millor: de 30 casos greus, cap havia rebut la vacuna sinó la placebo. Com la de Pfizer, sembla que els efectes de la vacuna són bons tant per evitar que t’infectis com per evitar que pateixis greument la malaltia.
En ambdós casos, els pacients de COVID eren de diverses edats: joves, adults, gent de la 3a edat, malalts crònics, així com de diverses races.
Avui mateix, Moderna ja ha entregat també tota la documentació a les agències dels medicaments pertinents i se suma a Pfizer-BioNTech a l’espera que siguin aprovades per un ús d’emergència.
Subscriu-te al meu blog per no perdre’t cap artícle:
Sabem si muta gaire el SARS-CoV-2? És com el de la grip?
El que sí que sabem és que el virus de la COVID muta molt menys que el de la grip, pel que és d’esperar que no haguem de modificar la vacuna cada any per fer front a mutacions. Per a que us feu una idea del control absolut de les mutacions que pateix el virus, els científics ja n’han identificat 12.000.
Semblen moltes, però cap d’elles sembla tenir un efecte important ni en augmentar la contagiositat ni en la severitat de la malaltia. I són menys de les que esperaríem en un virus com el de la grip, doncs són d’una altra família prou diferent.
El cost (mesurat en vides) de no fer res és molt elevat
En un món sense certeses absolutes, només podem prendre decisions basades en l’anàlisi dels riscos i els beneficis. Cada any moren cententars de persones a Catalunya per accidents de trànsit, i no per això prohibim els desplaçaments amb cotxe perquè fer-ho implicaria moltíssimes més morts.
De la mateixa manera, provar un nou mèdicament o vacuna comporta riscos, la pregunta és si aquests valen la pena. En aquest cas, amb la vacuna administrada a més de 70.000 persones, on els efectes adversos han estat fatiga, febre i dolors musculars i articulars, crec que podem estar tranquils perquè si s’aproven voldrà dir que són segures. I més considerant que a l’actualitat entre 1 de cada 100 i 1 de cada 200 persones contagiades moren a causa de la COVID. No fer res implica molt més risc que emprar una vacuna que ha estat aprovada i que per tant, ha superat totes aquestes fases amb desenes de milers de pacients.
Sobre els riscos a llarg termini (anys o dècades): penseu que amb aquest raonament mai s’hagués aprovat cap medicament. Quan fa 1 any que l’has descobert, podries pensar, i si d’aquí 1 any i un dia hi ha un efecte secundari letal. Quan fes 2 anys, el mateix amb 2 anys i un dia, quan fes 20 anys, el mateix,... enteneu que hem d’analitzar la història de l’aprovació de medicaments en base al que és més probable.
I en aquest cas, el més probable és que els efectes secundaris més adversos tinguin lloc dies o setmanes després de la vacuna, i no al cap de 10 anys. Dit això, no hi ha certesa de que no n’hi hagi, però això és tant cert per aquesta vacuna com per qualsevol altre medicament, incloent alguns ja aprovats.
En resum: si s’aproven, voldrà dir que són segures i alhora beneficioses
Quan les autoritats l’aprovin i em toqui, n’acceptaré una dosi encantat i no només això, sinó que els hi recomanaré als meus 4 avis, tots majors de 80 anys, siguin vacunes d’ARNm o no.
Pot no semblar tant espectacular però les vacunes d’ARNm obren moltes possibilitats més enllà de la COVID.
Nota: no tinc cap interés econòmic en que les vacunes de Pfizer-BioNTech ni Moderna funcionin. Tot el que dic està subjecte a l’aprovació per les autoritats competents dels diversos països o comunitats (com la UE). Sempre dic, si s’aprova la recomanaré i l’acceptaré quan em toqui. Es respectable voler esperar, i de fet també és racional. El problema que hi veig és que el risc de patir la COVID i morir és massa elevat, especialment per la gent gran.
T’ha agradat l’artícle? Comparteix-lo amb aquells qui dubtin de la seguretat d’aquestes noves vacunes:
T’agradaria rebre totes les publicacions d’aquest blog al teu correu electrònic? Subscriu-te a:
Vull escoltar la teva opinió: