Durant el novembre, les autoritats britàniques van detectar un augment en el nombre de resultats negatius per un tipus de prova que detecta directament un fragment d’ARN que codifica per la proteïna en forma d’espiga (spike protein en anglès), quan sabien que hi havia la presència de virus. Si hi era, perquè no donava un ‘fals negatiu’?
La resposta està en que els virus muten (no va ser cap sorpresa pels investigadors). Quan aquests acumulen suficients mutacions passen a ser una variant. Gràcies a que el Regne Unit sequencia el 10% de tots els resultats positius (això vol dir que extreu la seqüència dels 30.000 nucleòtids del genoma del SARS-COV-2), pot veure quines diferències tenen els genomes actuals amb els anteriorment identificats.
La variant B.1.1.7 conté 23 mutacions
Aquesta variant, que s’anomena així perquè acumula diverse mutacions que són ‘estables’, es va identificar per primera vegada a finals de setembre (hi ha 4 casos identificats d’aquest mes). A l’octubre, se’n van identificar 79 i al novembre ja van ser 828.
En total, amb informació de 915 individus positius per aquesta variant, 6 han mort (xifra no definitiva, doncs encara hi ha malalts a l’hospital).
Això implica una IFR (raó d’infecció-mortalitat, que ens indica el % de gent que mor del total de gent infectada pel virus) al voltant de 0,7%. En línia amb l’IFR del SARS-COV-2 “habitual”, i més considerant que d’aquests 915 participants un 90% tenien menys de 60 anys, que és lleugerament més jove que el global de la població britànica amb un 84% menor de 60.
Les estimacions actuals no són bones notícies
Segons el tipus d’estimació que es realitza, els resultats són els següents:
Increment de la Rt en 0,57 (Intèrval de Confiança al 95% de 0,25 a 1,25), sota el fixed effect model
Increment de la Rt en 0,74 (IC 95%: 0,44 a 1,29), sota el random effect model
Aquestes estimacions es basen en 1419 genomes de la variant en qüestió i 33.792 genomes de les altres variants, obtingudes de l’11 d’octubre al 29 de novembre.
Com a exemple dels efectes que s’estimen que pot tenir: una regió amb una Rt de 0,8 sense la variant tindria una Rt d’1,32 amb la presència de la variant.
Ara ja sabem quin efecte devastador té el virus quan la Rt es troba per sobre d’1. També sabem lo difícil que és fer-la baixar a 0,8. Aquestes estimacions implicarien que tot el que fem, amb el gran cost que comporta, només serviria per estar amb una situació molt dolenta, d’1,3! D’aquí que tots els països hagin pres mesures immediatament.
Si finalment aquestes estimacions són errònies, seran grans notícies però per ara s’ha d’aplicar el principi de precaució davant de fets irreversibles com la mort de milers de persones.
La gràfica clau
Com és ben sabut, ja s’havien identificat mutacions específiques d’aquesta regió del genoma (línia negre) des de l’estiu.
Així doncs, què ha passat? El 12 d’octubre, la variant representava el 5% de tots els virus que tenien aquesta mutació mentre que a finals de novembre ja era un 96%! És a dir, passa de ser “marginal” a ser l’actor principal que presenta aquesta deleció de 6 nucleòtids, que resulten en la pèrdua dels aminoàcids en les posicions 69 i 70.
L’argument és que alguna de les altres mutacions que conté la variant (o la combinació d’elles) fa que aquesta sigui més fàcilment transmissible, d’aquí que porti gairebé dos mesos guanyant market share sobre els casos de COVID totals.
Quan hi hagi més evidència actualitzaré la informació.
Podeu trobar el document de la Public Health England aquí.
Si us ha agradat i encara no esteu subscrits, ho podeu fer aquí:
No dubteu en compartir-ho amb els vostres amics:
Gràcies a tothom per l’interés en la newsletter, seguim!
disculpa,vaig començar a seguirte x tuiter, a sant d'aixo em vaig subscriure al blog, i be ara he canviat de twitter i no recordo quin nom tens alli,podries ser tan amable de pasarmel,be x aci o al correu,merces