Aquest 2020 es recordarà per molts motius, però probablement també perquè haurà estat l’any més calorós dels últims 140 anys. De moment, les temperatures fins al mes de novembre han estat de rècord.
Malauradament, cada any sembla que repetim la mateixa notícia, però és que és així: 19 dels 20 anys més calorsos de la història han passat en aquest segle… i només portem 20 anys del segle XXI.
Alhora, aquest mes de setembre es va arribar a la segona menor quantitat de gel al pol nord en els últims 42 anys. En el nostre país tenim la sort que no ens afecten sovint tempestes tropicals ni huracans, però l'evidència mostra com l’increment de temperatura està fent que aquests tinguin més combustible, i per tant, augmentin els seus efectes destructors.
L’evidència sembla clara. Però, i la teoria?
Al 1824 Joseph Fourier, conegut per la transformada de Fourier, va calcular com un planeta amb la mida de la Terra i amb la seva distància respecte el Sol hauria de ser molt més fred del que realment és. Això el va portar a fer la conjectura que una capa ‘invisible’ aconseguia que la calor del Sol quedés retinguda a l’atmosfera.
Aquesta conjectura va ser provada al cap d’unes dècades, doncs es va demostrar com el vapor d’aigua i el diòxid de carboni tenen la propietat de capturar els raigs infraroigs que es reflecteixen de la Terra cap a l’exterior, conegut com ‘l’efecte hivernacle’.
El 1896, Arrhenius es va convertir en el primer científic en predir que una variació en la concentració del diòxid de carboni de l’atmosfera podria provocar una variació substancial en la temperatura de la superfície degut a l’efecte hivernacle.
Avui dia no hi ha cap dubte que l’efecte hivernacle és el causant d’aquest augment de temperatura.
Més CO2, molt més CO2.
La hipòtesi que va fer el científic suec ha estat més que comprovada durant les darreres dècades. Els nivells de CO2 han superat per primera vegada les 300 parts per milió (ppm) després de 800.000 anys.
No només això, sinó que ja ens trobem per sobre de les 410ppm, amb un ritme d’increment que s’està accelerant.
D’ón provenen les emissions de CO2?
Si bé el creixement en les emissions porta sent exponencial els darrers 70 anys, trobem una bona notícia: en els països amb economies més desenvolupades, la quantitat total d’emissions està baixant! (fixeu-vos en EEUU i en la Unió Europea (EU-28)).
Un mite molt arrelat
De fet, podem desmentir que països com Espanya, Itàlia, França, el Regne Unit i els EEUU estiguin fent créixer les seves economies i alhora incrementant les seves emissions. Fixem-nos el cas d’Espanya: les emissions per càpita es troben al mateix nivell que al 1990 però el PIB per càpita (una bona mètrica del desenolvupament econòmic) ha augmentat més d’un 40%.
Aquests resultats es mantenen inclús quan ho ajustem per la deslocalització de les indústries a altres països (d’aquí la distinció entre production-based i consumption-based a la gràfica), i també passa per tots els altres països abans esmentats.
Reptes globals, respostes globals
La pandèmia ha exposat un cop més que el millor de la humanitat neix de la seva col·laboració. Una parella de científics alemanys fills d’immigrants turcs han estat els responsables de la primera vacuna aprovada contra la COVID19 amb un temps rècord. Aquest avenç només ha estat possible gràcies a la col·laboració de desenes de milions de persones, durant moltes dècades.
De la mateixa manera, el repte del canvi climàtic només podrà ser superat amb una genialitat i una col·laboració del mateix nivell que hem presenciat aquest 2020.
Si estàs llegint això i t’ha agradat et pots subscriure a:
Com sempre, pots compartir-ho amb les teves amistats:
Gràcies!