Un equip de recerca de Harvard, liderats per l’economista Raj Chetty, ha desenvolupat una eina per veure a temps real la recuperació econòmica de la COVID19. Les seves dades descriuen la realitat dels EEUU, però les lliçons que en podem extreure poden ser igualment vàlides per casa nostra, doncs ambdues economies són suficientment comparables.
Què han descobert sobre aquesta crisi?
Els individus amb rendes més elevades van reduir considerablement la seva despesa durant el març, particularment en àrees on hi havia molts casos per 100.000 hab i en sectors que requerien d’interacció humana. Aquesta reducció en la despesa va reduir considerablement la facturació de PIMEs, especialment en les zones més acomodades. Aquests negocis afectats, van reduir la quantitat de llocs de treball, especialment entre les rendes més baixes de les zones més benestants.
Recuperació en V o en L, en funció de la renda
Els treballadors de rendes elevades van patir una recuperació en forma de V, amb una recessió de poques setmanes. Aquest fet contrasta amb la destrucció de llocs de treball per les rendes més baixes que ha durat mesos i que encara continua.
La peculiaritat dels EEUU és que aquesta destrucció de llocs de treball en rendes baixes no s’ha traduït en una reducció en la despesa gràcies al paquet d’ajudes econòmiques que es van iniciar a l’abril del 2020.
Fixeu-vos que el consum ha augmentant per ells! El consum segueix deprimit en les rendes més elevades.
Són les restriccions el que frenen l’economia?
L’evidència apunta a que la recuperació econòmica de la pandèmia requereix recuperar la confiança del consumidor mitjançant un control del risc epidemiològic. Per exemple, veuen com la despesa va caure més en aquelles regions amb més casos per 100.000 hab i setmana, tant en zones més o menys afluents a igualtat de restriccions.
Aquest fet hauria de fer canviar el discurs habitual, penso que erròniament simplista, de que les restriccions són exclusivament les que provoquen dany econòmic. Òbviament redueixen la facturació a curt termini però és que l’altra alternativa encara és pitjor: l’efecte de la inseguretat ocasionada pel virus fa que els mateixos ciutadans redueixin la seva despesa.
Les PIMEs en zones més benestants són les que estan patint més
Els de rendes més altes es van aïllar més, o bé perquè tenien l’opció de teletreballar o bé perquè disposaven de més espai vital. Aquest aïllament ha provocat que les PIMEs en les arees més benestants hagin patit una major reducció en la seva facturació que no pas les de zones més humils.
A més, la disminució en la facturació no ha estat homogènia en tots els sectors econòmics. Pel que fa la restauració i l’oci, la seva facturació encara segueixi sent 1/3 la de l’època pre-crisi.
Aquesta evidència descriu la realitat dels EEUU, pel que no podem assumir directament que aquí hagi passat exactament el mateix. Especialment les ajudes als de menor renda crec que han estat significativament inferiors, pel que les dades de consum poden ser molt diferents. Malgrat tot, crec que aquesta informació és rellevant i pot explicar en gran part la crisi que hem patit, i que continuem patint a casa nostra.
Aquí podeu consultar-ne l’article original.
Si us ha agradat l’article, no dubteu en compartir-lo:
Si esteu llegint això i encara no esteu subscrits, podeu fer-ho a: